Dins de la filosofia pràctica, cal  reflexionar sobre les bases en què es  recolza l’estat democràtic de dret en  què ens trobem majoritàriament en la  societat occidental, així com les  diverses teories de la justícia que l’han fet possible. Ja va quedar clar el curs passat que els Drets Humans són la  pedra de toc a l’hora de fonamentar qualsevol codi  constitucional modern, al mateix temps que criticar i justificar  fins i tot intervencions en contra de les actuacions que puguen  violar-los, amb independència de la societat o país on puguen  ser comeses. Tanmateix, cal destacar una combinació  d’elements provinents tant de la tradició filosòfica i jurídica  grega i romana clàssica, com sobre tot del pensament cristià,  que influiran de manera decisiva en tota la concepció del Dret  actual. Una vegada en la Modernitat, la incorporació del “dret de gents” (amb el descobriment d’Amèrica), les noves concepcions del  dret possitiu i les teories de la justícia  contemporànies (influïdes en gran  mesura pel pensament comunista i  socialista) han permés composar el  sistema moral i legal que ha abastit les  teories jurídiques i polítiques que  s’apliquen en l’actualitat.