Des dels seus orígens, l’ésser humà s’ha preguntat
per tot allò que l’envolta. Les primeres respostes
foren principalment naturalistes, físiques, però des
de Parmènides sorgix una explicació que intentarà anar més enllà del
que podem captar a través dels sentits.
Aristòtil anomenarà a aquesta investigació “meta-física” o “onto-logia”:
l’estudi del ser, del món, de la realitat.
És pràcticament impossible comentar la infinitat de teories que han
intentat argumentar els pensadors des dels primers filòsofs grecs fins
l’actualitat. Simplement intentarem fer una panoràmica de les
fonamentals centrades en el concepte bàsic de la disciplina: el verb
“ser”. I estudiar els trets més importants d’alguns dels autors més
coneguts.
per tot allò que l’envolta. Les primeres respostes
foren principalment naturalistes, físiques, però des
de Parmènides sorgix una explicació que intentarà anar més enllà del
que podem captar a través dels sentits.
Aristòtil anomenarà a aquesta investigació “meta-física” o “onto-logia”:
l’estudi del ser, del món, de la realitat.
És pràcticament impossible comentar la infinitat de teories que han
intentat argumentar els pensadors des dels primers filòsofs grecs fins
l’actualitat. Simplement intentarem fer una panoràmica de les
fonamentals centrades en el concepte bàsic de la disciplina: el verb
“ser”. I estudiar els trets més importants d’alguns dels autors més
coneguts.
on, ontos
SER
“Ser”
(Parmènides)
Món sensible/
Món Idees (Plató)
Àtoms
(Demòcrit,
Epicur)
(Demòcrit,
Epicur)
Substància/Accident
(Aristòtil)
Déu (Sant
Tomàs)
Fenomen/N
oumen
(Kant)
Esperit Absolut
(Hegel)
Voluntat de poder
(Nietzsche)
