Filosofia medieval
Ens trobem en una època marcada
bàsicamente pel “teo-centrisme”, és a dir,
una cosmovisió en què tots els àmbits
(religiós, cultural, polític, econòmic, social, artístic i,
evidentment, filosòfic) giren al voltant de Déu.
Així doncs, la reflexió al voltant dels grans temes de la filosofia
van a tindre en aquests segles un destacat caire teològic, i
seran desenvolupats per pensadors destacats de les religions
predominants en aquesta
etapa: el cristianisme i
l’Islam.
Els autors més
importants de la
filosofia medieval
són, en bona part,
continuadors del
pensament de
Plató, per una part
(Sant Agustí) i,
sobre tot, d’Aristòtil
(Averroes, Avicena,
SANT TOMÀS). Ens centrarem en aquest últim com a
representant màxim de l’etapa, i ens ocuparem bàsicament de
la seua teoria sobre la “Llei Natural”.
Finalment, cal indicar altres noms no tan coneguts però
igualment inscrits en aquest període com són San
Bonaventura, Sant Anselm, Escoto Erígena, Duns Scoto,
Maquiavel o Roger Bacon.
bàsicamente pel “teo-centrisme”, és a dir,
una cosmovisió en què tots els àmbits
(religiós, cultural, polític, econòmic, social, artístic i,
evidentment, filosòfic) giren al voltant de Déu.
Així doncs, la reflexió al voltant dels grans temes de la filosofia
van a tindre en aquests segles un destacat caire teològic, i
seran desenvolupats per pensadors destacats de les religions
predominants en aquesta
etapa: el cristianisme i
l’Islam.
Els autors més
importants de la
filosofia medieval
són, en bona part,
continuadors del
pensament de
Plató, per una part
(Sant Agustí) i,
sobre tot, d’Aristòtil
(Averroes, Avicena,
SANT TOMÀS). Ens centrarem en aquest últim com a
representant màxim de l’etapa, i ens ocuparem bàsicament de
la seua teoria sobre la “Llei Natural”.
Finalment, cal indicar altres noms no tan coneguts però
igualment inscrits en aquest període com són San
Bonaventura, Sant Anselm, Escoto Erígena, Duns Scoto,
Maquiavel o Roger Bacon.
