La dimensió pràctica forma part també de la  reflexió filosòfica al llarg de la història. Una de  les preocupacions fonamentals de l’ésser humà  ha sigut no solament viure, sinó “viuré bé” (com  diu Ortega) i de totes aquestes qüestions tracta la dimensió moral,  l’Ètica.  Com que el curs passat ja vàrem veure i comentar els trets més  característics d’aquesta disciplina i els seues autors més  representatius, farem ara només una ullada a certs aspectes que ens  introduïsquen en una altra parcel.la que hui en dia és absolutament  bàsica en la nostra vida diària: l’anàlisi de la “tècnica”.  Així, podem afirmar que, si bé l’avanç de la tècnica des dels primers  homínids fins l’actualitat és espectacular i innegable (descobriment  foc, roda, metalúrgia, pòlvora, impremta, màquina de vapor,  automòbil, telefon, llum elèctrica, Internet,...), no és menys cert que  la utilització, moltes vegades inhumana (si no completament  irracional) d’aquesta ens ha portat a situacions límit que posen  realment en perill l’existència de la pròpia humanitat.  És precisa, doncs, una reflexió acurada tant de les  possibilitats que ens ofereix la ciència, la tècnica i  la tecnologia, com dels riscos que comporta, i  valorar crítica i col.lectivament el seu ús i les  seues aplicacions.